L’ESCOLA

HISTÒRIA DE LA SALLE
FUNDACIÓ I EXPANSIÓ DE LA NOSTRA INSTITUCIÓ

 

El nostre Fundador: Sant Joan Baptista de La Salle.

 

1651 a 1679 – Antecedents

Joan Baptista neix a Reims (la Champagne) el 30 d’abril de 1651 en el si d’una família benestant. El seu pare és procurador del Rei de França i la família de la seva mare eren els propietaris de les vinyes de Moët. Als 11 anys ja tenia vocació sacerdotal i als 15 anys va ser anomenat Canonge de la Catedral de Reims. Als 27 anys és ordenat sacerdot després d’estudiar al seminari de Saint Sulpice i a la universitat de la Sorbona de París. Té pel davant una brillant carrera eclesiàstica.

 

1679 a 1691 – D’un compromís a un altre.

El 1679 es troba amb Adrià Nyel, vingut a Reims per fundar i desenvolupar escoles gratuïtes per a nois. La Salle accepta ajudar-lo i progressivament s’hi anirà comprometent. Reuneix a un grup de mestres amb els qui pretén formar una comunitat d’ensenyants formats segons les seves intuïcions pedagògiques. Els dóna el nom de Germans –germans entre ells, germans grans pels petits de les seves escoles- i forma una associació que poc a poc prendrà el nom de Germans de les Escoles Cristianes. El 1682 la fam i la pobresa s’estén per França. Els Germans li recriminen que en cas de fracassar les escoles ells aniran a la misèria mentre que ell, La Salle, podrà tornar a la seva vida burgesa. Joan Baptista assumeix la crítica, renuncia als seus béns renúncia a la Canongia i es converteix al món dels pobres. Deixa la seva casa i la seva família i forma Comunitat de vida amb els professors associats.

 

1691 a 1712 – Les turbulències

Molts Germans cansats de la disciplina i les privacions abandonen l’Institut i l’associació cau en una greu crisi. Davant d’aquesta situació, el 1691 amb altres tres Germans, Joan Baptista pronuncia el “Vot Heroic”, un compromís radical de mantenir la societat de Germans fins el final de les seves vides i encara que només tinguin pa per menjar. Fins el 1712 són anys molt difícils plens d’incomprensions fins i tot per part de la mateixa Església i sobretot per part del gremi de mestres. La Salle és destituït del càrrec de Superior dels Germans.


1712 a 1714 – La nit, el dubte.

Sentint-se culpable de la situació que viu la Congregació, Joan Baptista marxa de París i es refugia primer en la Cartoixa i després passa un temps a Parmènia (avui santuari lasal•lià). Se sent fracassat i dubte fins i tot que Déu sigui el vertader inspirador de l’obra de les escoles cristianes. A Parmènia es troba amb una religiosa que hi viu i que li fa veure que no pot deixar l’obra començada, que ha de tornar a fer-se càrrec de les escoles i dels Germans.


1714 a 1719 – La llum al final del camí.

Els Germans s’adonen que el necessiten i escriuen a Joan Baptista “manant-li” en virtut del vot d’obediència que va fer a la Societat que torni al govern del Institut. Obeeix, però al mateix temps prepara la seva successió i el 1717 a Saint Yon, prop de Rouen, el Germà Barthélemy és elegit Superior General de la Congregació.
Joan Baptista de La Salle mor el divendres sant 7 d’abril de 1719. Els seus darrers mots són: “Estimo en tot el que Déu a fet en mi”. A la seva mort hi ha a França 25 escoles de La Salle.

 

LA SALLE AVUI

 

Actualment La Salle és present en 82 països i en els cinc continents. En les nostres escoles hi treballen 5.500 Germans i 80.000 professors i col•laboradors que atenen la formació de 1.300.000 alumnes i estudiants de totes les edats i condicions en més dels mil centres lasal•lians: des de Llars d’infants a centres de primària, secundària, batxillerat, cicles formatius, universitats, emissores de ràdio, sobretot al Perú, telèfons d’urgències pels joves en perill a Austràlia, escoles tècniques en països musulmans, com per exemple a Jordània o sintoistes al Japó…
També sota el carisma lasal•lià han nascut dues institucions de religioses (Germanes Guadalupanes de La Salle i Lasallian Sisters que estan presents en una dotzena de països.
A Catalunya, La Salle té una xarxa de 23 centres escolars, dues facultats universitàries, la Fundació La Salle que vetlla per la continuïtat de les escoles i la Fundació Comtal que coordina diverses experiències amb joves en risc de marginació social i joves emigrants. Aproximadament hi treballen un miler de professors i col•laboradors que atenen uns 10.000 alumnes.
Tot plegat una història que va néixer ara fa 325 anys.

HISTÒRIA DEL NOSTRE CENTRE

 

El 23 de maig de 1904, els Germans de La Salle, que ja s’havien estès per França, Itàlia, Canadà altres països van arribar a la nostra ciutat, La Seu d’Urgell, per obrir un centre educatiu amb el mateix esperit que La Salle va voler per a la seva obra: esperit de fe i de zel, que es concretitza, per part dels Germans, en la consagració a Déu i en el lliurament de tota la seva persona al món educatiu i per part dels educadors seglars i col•laboradors, en l’assumpció dels tres gran valors que defineixen el nostre Institut: Fe, Servei i Solidaritat.

Després de passar  l’escola per dos edificis provisionals i davant del creixement de l’alumnat, el col•legi s’ubicà de manera estable en el carrer sant Ermengol i sota l’advocació d’aquest sant medieval urgellenc. L’actual edifici es va començar a construir al 1960 i actualment es coneix amb el nom de “Col•legi La Salle”

Els primers ensenyaments que va impartir el col•legi, com era tradicional en les escoles lasal•lianes, foren l’ensenyament primari i comercial; posteriorment i segons les necessitats educatives de la ciutat i de la seva comarca, es van incorporar d’altres: la Formació Professional (1968), el Batxillerat Superior (1969), el BUP(1977) sota el nom de “Santa Maria d’Urgell” que integrava l’alumnat de La Salle i del Col•legi de la Companyia de Maria i el Parvulari (1985)

L’oferta educativa de la Salle de la Seu d’Urgell  va arribar a les famílies de la comarca  a través de la integració en el centre de l’internat que va començar el curs 1946-1947 i que va arribar al seu punt àlgid els anys seixanta

La  col•laboració de les famílies amb el col•legi es va formalitzar d’una manera oficial amb  la creació de l’entitat Associació de Pares d’alumnes (APA) el 1973. La possibilitat de les famílies de poder educar en el centre a tots el seus fills, sense diferenciació de sexe, es va iniciar el curs 80-81.

Actualment el centre imparteix el següents nivells: Educació Infantil  (0-6 anys), Educació Primària (6-12 anys) ESO (12-16 anys) i cicles formatius de Grau Mitjà i Grau Superior ( a partir del 16 anys). El nombre de l’alumnat és d’uns 800. Tots els nivells estan concertats menys el primer cicle d’educació Infantil que està subvencionat

La Comunitat Educativa està integrada per una Comunitat de Germans, El Claustre del professorat,  les Persones d’administració i Serveis, Monitors, AMPA


Ús de cookies

Aquesta web fa servir cookies per a garantir una millor experiència a l’usuari. Si segueix navegant està donant el seu consentiment per a l’acceptació de les mencionades cookies i l’acceptació de la nostra política de cookies, faci clic a l’enllaç per obtenir més informació.ACEPTAR